.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura de la profecia de Sofonies

Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d’Israel, no veuràs mai més cap desastre.
Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec.»

So 3,14-18a

Salm Responsorial

R. Aclama’l ple de goig perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat.

El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m’espanto.
d’ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat. R

Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua

de les fonts de salvació.
«Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és excels.» R

Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama’l ple de goig
perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat. R

Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 6)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

Fl 4,4-7

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?» Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.»
Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert.» Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.»
La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.»
Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Lc 3,10-18

"El cristià, sempre content"

El sentit d’aquest diumenge quan ens atansem ja a la celebració del Nadal s’expressa en: Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem (1a lectura). Germans viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents (2a lectura). I la raó la dona el mateix apòstol: El Senyor és a prop.
El motiu de la nostra alegria és la proximitat del Nadal, del naixement del Salvador. És això el que també subratlla la primera lectura: No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans, el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre com a Salvador poderós. Per això, renova el teu amor... crida de goig.
És el diumenge Gaudete, d’acord amb les paraules del mateix apòstol: Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. I dona unes raons concretes d’aquesta alegria: No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. El resultat: la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensa ments en Jesucrist. Pregària, confiança en Déu i com a fruit la pau.
Però l’alegria no ve de fer el que es vulgui sinó de la capacitat de compartir tot el que tenim amb els nostres germans. Això és el que ensenyava Joan en el desert: Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar que el comparteixi també amb els altres. Cal també ser honrats i no exigir més del que és just. És el que recomana als cobradors d’impostos: No exigiu més del que està establert. I al guardes: No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo, acontenteu-vos de la vostra soldada (evidentment no vol dir que no s’hagi de millorar la pròpia situació si es pot, però no per la força). Aquesta forma d’ensenyar meravellava la gent que es preguntava: No serà potser el Messies? Malgrat les exigències de la nostra fe, l’Evangeli és sempre bona notícia: Joan anunciava al poble la bona nova.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES